Морфологические и синтаксические свойства
править
Основа инфекта: declarā-
|
Praesens
|
Indicatīvus
|
Coniunctīvus
|
Imperatīvus
|
Act.
|
Pass.
|
Act.
|
Pass.
|
Act.
|
Pass.
|
Sing.
|
1 p.
|
declarō
|
declaror
|
declarem
|
declarer
|
—
|
—
|
2 p.
|
declaras
|
declarāris
|
declares
|
declarēris
|
declarā
|
declarare
|
3 p.
|
declarat
|
declarātur
|
declaret
|
declarētur
|
—
|
—
|
Plur.
|
1 p.
|
declarāmus
|
declarāmur
|
declarēmus
|
declarēmur
|
—
|
—
|
2 p.
|
declarātis
|
declarāmini
|
declarētis
|
declarēmini
|
declarāte
|
declaramini
|
3 p.
|
declarant
|
declarantur
|
declarent
|
declarentur
|
—
|
—
|
|
Imperfectum
|
Indicatīvus
|
Coniunctīvus
|
Act.
|
Pass.
|
Act.
|
Pass.
|
Sing.
|
1 p.
|
declarābam
|
declarābar
|
declarārem
|
declarārer
|
2 p.
|
declarābas
|
declarabāris
|
declarāres
|
declararēris
|
3 p.
|
declarābat
|
declarabātur
|
declarāret
|
declararētur
|
Plur.
|
1 p.
|
declarabāmus
|
declarabāmur
|
declararēmus
|
declararēmur
|
2 p.
|
declarabātis
|
declarabamini
|
declararētis
|
declararēmini
|
3 p.
|
declarābant
|
declarabantur
|
declararent
|
declararentur
|
|
Futūrum I
|
Indicatīvus
|
Imperatīvus
|
Act.
|
Pass.
|
Act.
|
Sing.
|
1 p.
|
declarābo
|
declarabor
|
—
|
2 p.
|
declarābis
|
declaraberis
|
declarāto
|
3 p.
|
declarābit
|
declarabitur
|
declarāto
|
Plur.
|
1 p.
|
declarabimus
|
declarabimur
|
—
|
2 p.
|
declarabitis
|
declarabimini
|
declaratōte
|
3 p.
|
declarabuntur
|
declaranto
|
Infīnitivus praesentis actīvi
|
declarāre
|
Infīnitivus praesentis passīvi
|
declarāri
|
Participium praesentis actīvi
|
declarāns
|
Gerundium
|
declarandī
|
Gerundivum
|
declarandus, -a, -um
|
Основа перфекта: declarāv-
|
Perfectum
|
Plusquamperfectum
|
Futūrum II
|
Indicatīvus
|
Coniunctīvus
|
Indicatīvus
|
Coniunctīvus
|
Indicatīvus
|
Act.
|
Act.
|
Act.
|
Act.
|
Act.
|
Sg.
|
1 p.
|
declarāvī
|
declarāverim
|
declarāveram
|
declarāvissem
|
declarāverō
|
2 p.
|
declarāvisti
|
declarāveris
|
declarāveras
|
declarāvisses
|
declarāveris
|
3 p.
|
declarāvit
|
declarāverit
|
declarāverat
|
declarāvisset
|
declarāverit
|
Pl.
|
1 p.
|
declarāvimus
|
declarāverimus
|
declarāverāmus
|
declarāvissēmus
|
declarāverimus
|
2 p.
|
declarāvistis
|
declarāveritis
|
declarāverātis
|
declarāvissētis
|
declarāveritis
|
3 p.
|
declarāvērunt
|
declarāverint
|
declarāverant
|
declarāvissent
|
declarāverint
|
Infīnitivus perfecti actīvi
|
declarāvisse
|
Основа супина: declarāt-
Participium perfecti passivi
|
declarātus, -a, -um
|
Participium futuri activi
|
declarātūrus, -a, -um
|
Supinum I
|
declarātum
|
Supinum II
|
declarātū
|
dē-clā-rō
Глагол, первое спряжение.
Приставка: de-; корень: --.
Семантические свойства
править
- заявлять, провозглашать
- обнаруживать ◆ Отсутствует пример употребления (см. рекомендации).
-
-
-
-
-
Родственные слова
править
От ??
Фразеологизмы и устойчивые сочетания
править